COVID19, l’oportunitat

Ni d’una guerra nuclear, ni xuclats per una estrella, ni envaïts per humanoïdes verds de galàxies desconegudes... ni d’hòsties en vinagre!

Tard o d’hora els humans –l’espècie humana– desapareixerà de la faç de la terra. Aviat o tard. Com ha passat amb els diplodocus, els mamuts, el tigre de Tasmània, l’os mexicà, la foca monjo o, aviat, el falcó borni.

Però, a diferència de totes les altres, l’espècia "homo sapiens" –l’única saberuda del planeta– ha tingut la capacitat de desenvolupar la intel·ligència.

I perquè li ha servit? Doncs per agrupar-se en clans, en tribus, en religions, en pàtries i protegir-se dels seus veïns, dels que pensen diferent. I han marcat fronteres i imposat lleis autoprotectores. I es maten els uns als altres per causes difícils de comprendre. I tampoc no han estat capaços de repartir amb la «intel·ligència» adquirida el que els hi dona la natura. I han provocat desigualtats insostenibles.

Aquests éssers pensen que dominen tots els altres, però ja fa temps que saben de l’existència d’uns enemics molt perillosos. Pseudoformes vivents minúscules que no són capaces de reproduir-se per si mateixes i que només ho fan a expenses de les cèl·lules que envaeixen. I que quan s’introdueixen en els seus admirats cossos, el desgavell que hi produeixen és tan gran que els pot produir la mort. Uns éssers invisibles que passen d’un cos a l’altre amb una facilitat inversemblant.

I ara, a aquests humans, els ha arribat un atac contundent d’una d’aquestes estranyes i diminutes espècies. Els ha estallat una nova guerra als morros. Sense el material antibèlic necessari. Una guerra biològica. Una guerra que no diferència fronteres, ni clans, ni nacions, ni estratègies. Aquests éssers invisibles salten d’un humà a l’altre amb la facilitat que ho fan als arbres els simis a la selva.

Per què els serveix, als humans, tot aquest arsenal destructiu acumulat any rere any per a les seves confrontacions ideològiques? Per a res de bo!

Ara només els més vells i els més dèbils sucumbeixen a l’atac. Un cinc, un sis, per cent dels infectats? I quan arribi la forma mutant definitiva? La del cent per cent? La que els cossos dels humans no puguin suportar? On la immunitat ja no existeixi? On aquests éssers buscavides voleïn per l’aire com el pol·len de les flors?

Quan se n’adonaran aquests humans de l’estratègia equivocada dels seus dirigents? Per què no paren de fabricar arsenals, de declarar guerres innecessàries, de massacrar la població, d’augmentar les desigualtats. Per què no dediquen els esforços en una lluita conjunta per retardar l’apocalipsi. El biològic. És clar!

Serà una altra oportunitat perduda?

Cap comentari:

Publica un comentari