Ajuda'ns a a publicar un conte: Nabil "Robapinyes"

L'editorial "El cep i la nansa" a través de la plataforma Edita.cat, ha iniciat, pel sistema de micromecenatge (crowfunding), el procés per a la publicació del conte Nabil "Robapinyes" que he escrit amb col·laboració de la il·lustradora Montse Buñuel.

A la Montse i a mi ens faria molta il·lusió poder comptar amb la teva ajuda per tirar endavant aquest projecte solidari. Amb un clar missatge educatiu pel que fa a la integració social de les persones immigrants, la convivència veïnal i el valor de l’amistat.

Amb la teva col·laboració ho aconseguirem!

A més, tant la Montse com jo, cedirem els drets d'autor que el llibre pugui generar als Projectes de Recerca o Assistencials de l'Hospital Infantil de Vall d'Hebron.

Us deixo l'enllaç on podreu trobar un bonic "booktrailer" i la manera de fer-te'n mecenes:

https://edita.cat/projects/nabil-robapinyes/


Presentem "Un altre dijous de juny" amb la Verònica Cartonera


El millor regal per aquests dies de Nadal
Diumenge 19 de desembre, vam presentar la meva nova novel·la Un altre dijous de juny.
Premi de novel·la curta de la Editorial La Verònica Cartonera 2021. (Botiga)
Lloc: Centre La Negreta del Gòtic (Nou de Sant Francesc, 21 - Barcelona)
Presenta: Monica Socies.

"Novel·la curta (feta a mà, numerada) amb Barcelona d'espectadora i de protagonista.
Un dia en la vida d'un aprenent d'escriptor amb una seixantena llarga a sobre trascamant per la ciutat amb dos objectius predeterminats. Furgant en l'existència dels personatges que es creuen en el seu camí: la parella d'immigrants andalusos, l'empresari vingut a menys, la filla ornitòloga, el jove refugiat àrab, la jove despenjada... Amb problemàtiques ben vives: immigració, turisme de ciutat, malalties i vellesa... i el desig propiciat per un retrobament ple d'incerteses."

"El llarg silenci dels botxins" a la biblioteca del Parlament de Catalunya


Tot un honor que la meva novel·la formi part dels llibres que conformen la literatura catalana contra l'autoritarisme.

"Editors.cat ha lliurat a la presidenta del parlament català, Laura Borràs, setanta-quatre títols de quaranta-dos editorials que representen “els mals del feixisme”. L’objectiu és que estiguin a disposició dels diputats perquè se’n puguin llegir fragments en el moment que intervingui l’extrema dreta."

"Si comprendre és impossible, conèixer és necessari", diu Primo Levi.

Veieu la llista completa a la notícia de Vilaweb. La notícia a Vilaweb


Primer premi de Novel·la Curta 2021 "La Verònica Cartonera"

"Un altre dijous de juny", la meva nova novel·la encara no publicada

Diu el jurat: "L'obra és el procés d’autoconstrucció d’un escriptor. Una novel·la coral que relata un dia en la vida d’aquest protagonista de seixanta-cinc anys. Un menor no acompanyat, una parella de jubilats, un rodamón arruïnat... voltant per una ciutat que no és la seva, ni els dona oportunitats. Descobrirem les seves vides i les històries que arrosseguen. Clarament, l’esperit introspectiu i romàntic forma part de la narració de la història."

La Verònica Cartonera


Calonge, poble de llibres

Aquest dies s'ha fet pública la notícia que el poble de Calonge vol ser la primera "booktown" de Catalunya. Amb el lema "Calonge, poble de llibres". La "Hay-on-Wye" catalana; la del petit poble gal·lès que va inventar un model turístic-cultural amb moltes llibreries per metre quadrat. Una iniciativa sorprenent i que, a la vegada, jo titllaria de magnífica. Desitjo molta sort als promotors d'aquesta iniciativa. I em pregunto si entre tots en serem capaços de reeixir-la.
Per a qui no ho sàpiga, dir-vos que Calonge és el meu poble de naixement. On vaig viure fins a l'edat de deu anys. El poble que ha inspirat bona part de la meva obra literària de ficció. El poble que sovint disfresso d'"Artigues".
I ves per on, jo serè un dels pocs autors nascut al poble empordanès que aspira a ser el primer en farcir-se de llibres i de llibreries amb caràcter permanent.
Tot el meu suport!

Els escriptors Antoni Batista i Coia Valls parlen de "El llarg silenci dels botxins"

   

“Només una gran traça narrativa pot creuar espais i temps sobre el pla en tres dimensions d’històries amagades de la guerra civil espanyola i els camps nazis. Un llibre que et crida a seguir llegint-lo paràgraf a paràgraf, una novel·la que es veu com si fos un documental.”
Antoni Batista


"Una novel·la brillant sobre la memòria, el silenci dels vençuts i la necessitat de rescatar de l’oblit la veritat dels perdedors. Una historia ben documentada, escrita amb mestria, que explora la condició humana, les seves contradiccions i misèries, però també la valentia, la força de l’amor i la lleialtat.
Una interrogació necessària directa al cap i al cor, que commou i ens interpel·la."

Coia Valls

La timba del divendres

Com cada divendres a la tarda, en Jaume, en Martí, en Tavi i en Cisquet fan la botifarra en una de les taules del Centre Fraternal.
–Sabeu –diu en Jaume–: diumenge passat vaig anar a pujar l’Everest.
–Au! Quin Everest? –li pregunta en Martí.
–Cony, el de l’Himàlaia. Em diràs que no saps on és l’Everest?
–Estàs torrat. Això només ho fa la gent jove, preparada, la majoria amb oxigen a la boca –replica en Martí–. I amb molt de temps de preparació. Em sembla que ja caduqueges.
–Bueno, doncs no t’ho creguis. Tu mateix!
En Cisquet deixa la puta de bastos sobre el tapet. Callat. En Tonet, el cinc. En Jaume, el nou, acompanyat d’un cop d’artells que se sent de lluny. En Martí, els set de bastons. En Jaume recull.
–Doncs jo, diumenge, vaig anar a Madrid a peu –salta en Cisquet.
–Collons! Un altre que fa el fantasma –diu la veu d’en Martí.
En Jaume arrastra de manilla d’oros. En Martí, el tres. En Cisquet hi carrega l’ou ferrat. En Tavi , quatre solets petits. En Jaume torna a recollir.
–Collons que bona! –diu, cofoi.
–Doncs... sabeu on vaig anar jo, diumenge –es desperta en Tavi.
–Com vols que ho sapiguem? –emprenyat, en Martí.
–Vaig anar a parlar amb en Pla.
–Quin Pla?
–En Josep, home, l’escriptor!
–Collons, un altre! Que no saps que és mort de fa anys, aquest? –replica en Martí.
–Que t’ho creguis, noi! –diu en Tavi. En Jaume torna a deixar la primera carta. Aquest cop, el rei; el d’oros. En Martí, dos ous ferrats. En Cisquet, la puta. I en Tavi falla amb el cinc de copes. I recull.
–Bona! –crida en Martí.
Surt en Tavi amb el cavall de copes.
–Sortida de cavall, sortida d’animal –remuga en Martí.
En Jaume hi deixa la copa grossa; en Martí, sis de petites i en Cisquet hi carrega el rei.
–Esteu ben sonats, amb les vostres històries de pacotilla– diu en Martí, com ofès–. Us penseu que soc subnormal? Jo no vaig per la vida explicant faules inversemblants.
–Collons, doncs digues què vas fer diumenge, tu?
En Martí es posa la mà a la butxaca de l’americana de pana que havia deixat al respatller de la cadira i en treu un saquet de roba.
–Al menys, jo en tinc proves –diu.
Descorda la veta vermella que ferma el sac i vessa el seu contingut sobre la verdor del tapet.
–Sorra de la lluna, amics meus!
La venc a tres-cents euros l’unça.
Alfons Cama i Saballs